Liderar

Vivim a una petita regió de la mediterrània occidental. El nostre territori ha sigut brutalment apalliçat per una triple crisi, que al País Valencià es fon en una sola. Parle de la crisi econòmica mundial encetada al 2007, a la que hem fet la nostra xicoteta aportació, i que ens ha deixat un percentatge de més del 20% de parats, de la crisi ecològica, a la que també hem contribuït, i que ens ha deixat paisatges desoladors de sobreexplotació mediambiental a les nostres costes, i de la crisi de valors, que es reflexa en el gran nombre de delictes, imputats i factures que ixen tots els dies als mitjans de comunicació.

Fa uns mesos el diari anglés Financial Times ens posava com a exemple del que no s’ha de fer, i tenia tota la raó. En els anys de bonança econòmica vam idear i aplicar un model econòmic que pot servir com a model de creixement però no com a model de desenvolupament. Este model,basat en l’especulació urbanística fruit de la corrupció política dels nostres dirigents ens ha deixat conseqüències dramàtiques al mercat de treball, i per tant, a les llars de les famílies valencianes. Els grans beneficiats d’esta crisi han sigut les grans empreses multinacionals, les grans fortunes i els bancs, que no han vist en cap moment en perill el seu benestar per accions del govern contra la crisi. Els perdedors som nosaltres. La gent del carrer, la gent normal que treballava o estudiava, molta de la qual ara no pot fer-ho. El govern de l’Estat ha decidit eixir de la crisi a costa nostra, amb accions com la pujada del IVA o intentant fer-nos treballar fins al 67.

Mentrestant, la Generalitat Valenciana seguix apostant pel model de creixement que han creat, un model basat en la cultura del “pelotazo” i que ens ha deixat 4 rics que han fet el negoci del segle, un litoral excessivament cimentat i una taxa d’atur desorbitada. Les seues accions contra la crisi brillen per la seua absència, quan han sigut ells els principals responsables de la situació actual.

La paraula crisi en japonés està formada pels caràcters “perill” i “oportunitat”, d’esta triple crisi que ha afectat als ciutadans valencians d’una manera directa i brutal hem de treure conclusions, idees, i sobretot: Canvis.

Hem aprés que el model econòmic de l’especulació, la destrucció ecològica i la corrupció política ens porta al desastre més absolut. Ara hem de liderar el canvi. Hem de crear un model de desenvolupament basat en la solidaritat, en la distribució de la riquesa, en l’aposta per les noves tecnologies i energies, en l’atenció a les persones dependents, en la transparència democràtica, en el reciclatge, en el comerç just...

És necessari que ho fem, perquè esta xicoteta regió del mediterrani occidental ha de demostrar que ha aprés la lliçó, que pot alçar el vol, que pot re inventar-se buscant un futur millor per als seus habitants i que pot ser l’exemple de com s’han de fer les coses.

Al 2011 tenim l’oportunitat de canviar i de liderar eixe canvi, fem-ho. Comprometem-nos amb el País Valencià.


Lluís Mollà Álvarez
Secretari de Joves amb Iniciativa